Aquest blog ha nascut com una necessitat, una teràpia de resistència personal i com a país. És probable que la humanitat sobrevisqués sense ell, però jo no... Perquè escriure em fa lliure, ...lliure de fantasmes, de mediocres, d’éssers tòxics. I perquè em fa riure, perquè les situacions surrealistes que cadascú de nosaltres pot viure són infinites i semblar insuperables quan s’expliquen. I si en algun moment les situacions us semblen verídiques, recordeu que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Ninguna administració eficaç ho permetria! Seria una estafa al ciutadà i, això, és inadmissible. I si llegint aquestes dèries se t’escapa un somriure, em donaré per satisfeta. Et convido a això, a somriure...perquè, com deia algú, la vida pot ser meravellosa...també des de la resistència...i endavant les atxes...perquè aquest país necessita gent d’empenta que il·lumini el carrer estret d’alguns dies, i recordeu que, al final, el millor de nosaltres mateixos s’emmiralla sempre amb el resum del dia. I avui pot ser un dia extraordinari...
